Otros posibles pensamientos desde debajo de la tierra

31/03/2023

Abajo. Enterrada. Puedo oír
risas leves y pasos; la estridencia
del cristal y el acero

los invasores de quienes tenían
el bosque por refugio
y el fuego por terror y algo sagrado

los herederos, los que levantaron
frágiles estructuras.

Mi corazón enterrado por décadas
de pensamientos anteriores, reza todavía

Ah derriba este orgullo de cristal, babilonia
cimentada sin fuego, a través del subsuelo
reza a mi inexpresivo fósil Dios.

Pero se quedan. Extinguida. Siento
desprecio y, sin embargo, pena: lo que los huesos
de los grandes reptiles

desintegrados por algo
(digamos por el
clima) fuera del ámbito
que su simple sentido
de lo que era bueno les trazaba

sentían cuando eran
perseguidos, enterrada entre los suaves inmorales
insensibles mamíferos deshechos.

Versió de Lídia Taillefer i Álvaro García

Margaret Atwood. Poeta, novel·lista, guionista i crítica literària canadenca nascuda a Ottawa en 1939.

Un español habla de su tierra

Las playas, parameras Al rubio sol durmiendo, Los oteros, las vegas En paz, a...

Jordi Serrano: Conferència inaugural de la UPEC – 03/07/2024

Aquest dimecres, a les 10 h, l'historiador i editor de Memòria del futur, Jordi Serrano, qui també...

Carta de València, capital de la memòria democràtica i antifeixista (15-5-2024)

Domènec Martínez García va ser el Vicepresident de la Mesa del VI Encuentro Estatal de Colectivos...

La nova llei del Parlament de Catalunya de foment de l’associacionisme

Al maig de l'any passat vam publicar a Memòria del Futur un vídeo sobre la meva compareixença en...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Configurar i més informació
Privacidad