Canción de otoño

16/04/2024

Los sollozos más hondos
del violín del otoño
son igual
que una herida en el alma
de congojas extrañas
sin final.

Tembloroso recuerdo
esta huida del tiempo
que se fue.
Evocando el pasado
y los días lejanos
lloraré.

Este viento se lleva
el ayer de tiniebla
que pasó,
una mala borrasca
que levanta hojarasca
como yo.

Versió de Carlos Fujol

Paul Valery va ser un escriptor, poeta, assagista i filòsof francés.

La necessitat d’una cultura associativa bàsica. Notes de societat 4

Seguisc (seguisc?) a un periodista, Roger Senserrich, mitjançant una web/app, Substack (bé, a ell...

L’autèntica revolució va ser l’elèctrica

No entenc la quantitat d’articles i de llibres sobre l’ús de les noves tecnologies, ara ja parlem...

Idees dissolvents suïcides

Estic fart de que tothom escrigui articles o llibres dient que estem vivint una revolució...

La falta d’educació i el mòbil

El fet que portem pocs anys d’us de les noves tecnologies fa que no tinguem ben establerts els...
Aquesta web utilitza galetes pel seu correcte funcionament. En fer clic en el botó Acceptar, estàs donant el teu consentiment per usar les esmentades galetes i acceptes la nostra política de galetes i el processament de les teves dades per aquests propòsits.    Configurar i més informació
Privacidad